Un passa Pamplona i comencen a assaltar-li estampes a les quals no està
avesat. Valls frondoses de pins, freixes i roures on s’obrin clars de verd profund
per a un ramat que pastura i alimenta les bones gents que poblen les xicotetes
viles disperses entre camins i rius d’aigua freda i transparent. Un goig
assaborir l’olor de la terra humida i escoltar converses indesxifrables en la
llengua més antiga d’Europa, l’euskera. Terra fraternal. Oculta i misteriosa.
Un lloc especial per a perdre’s que estima les essències de la vida rural
perdudes pel canó del temps: les vaqueries, els caserius dedicats a la
producció de llet i formatge, l’encant popular dels esports tradicionals, un compromís
palpable amb el sabor popular que es transmet de generació en generació... Un
entra de seguida a formar part de tal paradís. Simplement es deixa guiar pel
senderi de la identitat i s’endinsa pels viaranys mitològics d’una cultura que
ha sabut perdurar a pesar del progrés i el setge de la globalització. Per un
costat la vall de Basaburua, per un altre la vall d’Aralar, el santuari, les
coves... I un poc més amunt la vall de Baztan, fronterera amb França, recer de
bruixes i contes llegendaris. Entretant, festes, partides de pilota
basca i jocs genuïns que els més menuts aprenen a l’escola a fi de
perpetuar-los en el futur més immediat. Troncs forts i resistents que denoten
una puresa i una autenticitat conservada a colps de destral. Aupa Txomin! exclama el públic present
en el frontó, centre neuràlgic de cada un dels poblets que es perden per la
conca del riu Larraun, en ple cor d'Euskal Herria...
 |
| Frontó de pedra |
 |
| Leitzalarrea |
 |
| Plaça de Leitza |
 |
| 105 grams de pilota |
 |
| S'entrenen des de menuts! |
 |
| Aizkolaris |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada